El gal més famós (per davant d’en Vercingetòrix, malgrat la Història) deu una part de la seva glòria als romans. Sense aquests enemics formidables, l’Astèrix no hauria viscut unes aventures tan impressionants i trepidants. I resulta que els romans parlaven llatí, cosa que no han passat per alt els autors d’Astèrix. Per això han esquitxat les seves històries amb expressions sovint signades pels més grans poetes de la Roma antiga. Amb el suport absolut de Juli Cèsar i la complicitat del pirata llatinista Trespotes, aquest llibre proposa una apassionant interpretació de les expressions, amb el sentit de l’humor de l’Astèrix i l’amor al llatí. Així doncs, asterixòfils de totes les edats, enamorats de la llengua i esperits curiosos, Sapere audete, atreviu-vos a saber, com deien Horaci i Kant (no a la mateixa època). I Mementote ridere, no us oblideu de riure, com hauria pogut dir Goscinny.
